Ogólne
Pełne hasło
Więcej

DIALECTICUS-2

Gramatyka
  • Formydialecticus, dialeticus
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -i
  • Część mowyrzeczownik
  • Rodzajmęski
Znaczenia
  • disserendi peritus (saec. XV—XVI)
  • phil.+ demonstrator) qui argumentis probabilibus minime tamen certis utitur

Pełne hasło

DIALECTICUS s. DIALETICUS, -i m.
  • F.
  • Th.
  • L.
dialektyk,biegły w sztuce rozumowania; disserendi peritus (saec. XV—XVI). Glossa Pol.
RFil XXXIII p. 132 (saec. XV) : d-us «dwoymowczą».
GLb p. 30 : d-us «gadacz».
In textibus phil. intelligitur praec. ten, kto posługuje się dowodami prawdopodobnymi; qui argumentis probabilibus minime tamen certis utitur ( opp. demonstrator)
BYSTRZ. AnalPr fol. 1 VIIIa : sylogismus circularis est vtilis d-o ... quia d-us syllogisat ex probabilibus.
GŁOG. Anal. fol. 41b : d-us ex probabilibus procedit.
Id. ExLog fol. 99a : iste syllogismus est bonus d-o, quia est ex veris, sed est sophisticus demonstratori.
Ita saepius.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)