- F.
 - Th .(rec.)
 - Bl.
 - S.
 - Dc.
 - B.
 - H. (apo-[
 - NR
 - ST R
 - ON Y:609]stoto)
 - N.
 
AGZ III p. 106 (a. 1392) : a fide orthodoxa apostotari (ed. apostolari).
CodVit p. 1052 (a. 1424) : contra Fratres Minores fugitivos et appostotantes.
*(SSrSil IX p. 148 (a. 1465) : a fide catholica apostotavit.]
               I. 
               eccl. 
                
               
            
                  1. 
                  odstąpić od wiary chrześcijańskiej; 
                     a fide Christiana
                        deficere.
                  
                  
               
                        
                           Constr. 
                      
                                                
                     
                     
                                            
               
                        a. 
                        abs. 
                         
                     
                     
                        b. 
                        
                           sq. 
                           
                              
                           
                           a (Deo, fide), 
                     
                     
                        c. 
                        
                           sq. 
                            abl. 
                            
                        
                        
                     *MPH II p. 65 (Ebbo): Stetinenses ... fide ... a-verunt.
                        d. 
                        
                           sq. 
                            in 
                           c. 
                            abl. 
                           
                              
                           
                        
                        
                  MARTIN. OP. Marg. fol. llb : a-ntes in fide non sunt rebaptisandi.
                  2. 
                  ab ordine (clericatu)  
                  et abs. 
                  wystąpić z zakonu (stanu duchownego);  ordinem relinquere
                     (de religiosis vel clericis) 
                  
            PEREGR. fol. 40b : monachus quidam tentatus voluit a-re.
AKapSąd II p. 289 (a. 1482): qui a-verit a ... clericatu ... et se ad vitam transtulit laicalem.Cf. APOSTATA I 2.
               II. 
               odstąpić, zdradzić; 
                  deserere, prodere
               
         DŁUG.LibBen III p. 298 : duces Silesiae ... a regno Poloniae ... a-verunt.