[GRUELLUS]
s.
GROELLUS,
-i
m.
(Germ.
Grütze)
- Dc.
- L.
- N.
krupy (owsiane); polenta
(avenacea)
UrkOels p. 65 (a. 1224) : omnis pensio mercaturae usque ad minutissimum, quod est g-um et cepe ... pertineat ad monasterium.
RachJag p. 13 (a. 1389) : panis, caules, rape, g-um propria fuerunt.
Ib. p. 15 (a. 1389) : g-um compositum, caules fuerunt propria.
Ib. p. 35 (a. 1389) : cepe, acetum, g-um ... propria.
Ib. p. 138 (a. 1390) : iterum III mensuras auene dedi pro g-o faciendo.Glossa Pol.
GLb p. 47 : g-us ... «grucza».