- F.
- Th.
- S.
- L. (s.
- v.
- interea
- temporis),
- A.
I.
de tempore
1.
tymczasem;
interum.
Simili sensu
interea loci
(sic,
cf.
Th.
VII 1, 2184, 61 sqq.,
ap.
nos
saec.
XVI); item
interea temporis
:
Dogiel I p. 77 (a. 1479) : i-a temporis, donec ... domini magister et episcopus reversi fuerint ... servetur pax ab omnibus partibus.
URSIN. p. 130, 10 : tu i-a temporis vale.Ita passim saec. XVI.
N.
iun
cturas
interea dum;
item
interea donec
(cf.
supra 36
et
Th.
VII 1, 2184, 59
sq.
),
interea quando (
KsgRachKr
p. 136 (a.
1338)
:
i-a quando uiuet, debet esse
in sua i. domus
potestate ... iamdictus
Wilhelmus).
Occ.
i. q.
wtedy; tum
AKapSąd III p. 202 (a. 1520) : i-a dum successit in bona prefata et cum factus est possessor ... sil ve, fuit... parochianus ... ecclesie.
2.
na razie, na początek;
primo, in praesens
ZabDziej II p. 258 (a. 1485) : sive michi irasci debeat mea mater i-a, postea meam matrem reconciliabor faciliter.Cf. Th. VII 1, 2184, 29 sqq.
II.
(de relatione)
jednakże, natomiast; attamen,
vero.