- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- B. (insolentus),
- A.
*CodEp III p. 256 (a. 1477) : immanissimi hostes insolenciores facti.
Tom. III p. 29 (a. 1514) : Moscoviensis ... Cruciferorum hortatu insolentior fit.Cf. Th. VII 1,1929,59\
I.
nieprzywykły, nienawykły, niewprawny; inconsuetus (de eis, qui non solent aliquid facere vel
pati,
saec. XV—XVI).
Constr.
abs. vel
sq. gen.
II.
niezwykły, rzadki, nowy;
insolitus, novus (de eis, quae non
solent esse vel reperiri).
III.
nadmierny, niepohamowany, niepowściągliwy; intemperans,
immodestus (saec. XVI).
IV.
zarozumiały, zuchwały, butny; superbus, arrogans, audax.
Inde
abs. loco subst.
insolens,,
-ntis
m.
człowiek zuchwały, bezczelny, zuchwalec, przestępca;
homo arrogans, impudens, audax,
transgressor
PrzMog p. 30 : tibi, qui imputet, quod tui culpa caret, est preter i-em nemo.CALLIM. in
Tom. I app. p. 13 : rex suos ... recreabit, reficiet, labantes stabiliet, i-es placabit.Ita saepius.
N. de
equo
nieokiełznany; infrenatus
ROYZ. II p. 171, v. 14 : detractat velut improbus iugum bos et frenos equus i-ns.
Constr.
a.
abs.
b.
sq.
dat.
CALLIM.
in
Tom. I app. p. 13 : hostem pecuniis nostris ditare, indeque i-em nobis ipsum reddere malumus quam armis subigere.Cf. Th. VI11,1929,69 sq. c. sq. abl. d. sq. ex :
DŁUG. Hist. IV p. 693 : rex ... videbat ... Hungaros ex superiori victoria i-es et ad bellum contra Tureos gerendum accensos.