- F.
- Th.
- Bl.
- S.
- L.
- A.
- K.
I.
nie skończony;
non absolutus
KrMU p. 55,12 (a. 1407) : ea ... non potuerunt predecessores mei perficere, sed propter gravitates annexas cogebantur eadem sic i-a dimittere.
DŁUG. Hist. III p. 237 : Kazimirus ... rex moleste ... ferens monasterium ... a suo fundatore ... fragmentatum et i-um relictum fore ... tectumque illi superimponit.
Usurpatur
loco part. perf.
AAlex p. 540 (a. 1506) : pro qua racione hinc abire vellet labore i-o.
II.
niepełny, niedoskonały; non
plenus, imperfectus
STOB. Aret. fol. f IIb : si sola assit sine opere voluntas, manca est et i-a iusticia (cf. glossam suprascriptam incompleta).