Ogólne
Pełne hasło
Więcej

CLAMOROSUS

Gramatyka
  • Formyclamorosus
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -a, -um
  • Część mowyprzymiotnik
Znaczenia
  • I.
    • 1. propr.+ verbis, voce) clamosus, clara voce prolatus, alte clamans
    • 2. transl. manifestus, publicus
  • II. strepens, fremens, tumultuosus

Pełne hasło

CLAMOROSUS, -a, -um
  • F.
  • Th. (rec.),
  • Bl.
  • S. [
  • NR
  • ST R
  • ON Y:474]
  • Dc.
  • B.
I.
1. propr. głośny, krzykliwy; clamosus, clara voce prolatus, alte clamans (praec. de verbis, voce)
KsgKaz p. 371 (a. 1396) : irruit voce c-a: domine rex, ego querulor etc.
JAC. PAR. Serm. fol. 10b : plus facientes ad edificacionem per bone vite exemplum quam per c-am predicacionem.
Ita saepissime.
N. syn. et iuxta posita
AKapSąd III p. 155 (a. 1511) : verbis inhonestis, c-is, furiosis et procacibus.
AKap p. 93 (a. 1549) : dnum epum ... c-um et turbulentum.
GŁOG. Phys. fol. D 3b : alta et c-a voce.
N. glossam Pol.
RFil XXII p. 20 (a. 1466) : c-o gutture «grubim gardłem».
2. transl. jawny, publiczny; manifestus, publicus
CodEp II p. 227 (a. 1429) : c-a insinuatione (cf. AKapSąd III p. 266, a. 1499).
AKapSąd III p. 101 (a. 1504) : fama c-a et publica constat.
II. hałaśliwy, wrzaskliwy, huczny; strepens, fremens, tumultuosus
ArHist V p. 31(a 1420): seruat canes venaticos et ... exercet venationem c-am.
Cf. ArPrawn I p. 254 (saec. XV) ; StWłocł p. 25 (a. 1487) et saepius.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)