- F.
- Th.
- S.
- Dc.
- NGl.
- Ha.
- N.
* Lites II p. 347 (a. 1404) : simplicem opidum.
DokMp VI p. 311 (a. 1409) : ad eundem oppidum Ryczywol (cf. ib. p. 312, a. 1409 et TPaw I p. 30, a. 1502)].
I.
miasto,
zwł. małe, miasteczko,
miejscowość; urbs, praec.
parva,
oppidulum.
Glossa
Pol.
GLcerv p. 659 : o-um dicitur omnis civitas pręter Romam, quae prima vrbs vocari caepta fecit, vt caetera o-a interdum et vrbes vocarentur, «miasto».
Praec.
forense
miejscowość, w której odbywał się targ,
targowisko;
in qua forum rerum venalium erat
(cf.
supra IV 294,53 sqq.).
Eodem sensu
abs.
CodSil(M) III p. 197 (a. 1224) : comparare forum vel o-um ante foras monasterii ...locare decrevi (dicit Henricus Slesiae dux ).
Ib. paulo infra locavi erga et disposui forum aut o-um Trebnicense.
Ib. p. 198 : ubi fossata dicti o-i fodere decrevi.Ita saepius. Occ. constr. sq. gen. , v. gr. claustri ( KodWp VI p. 162, a. 1347) , ecclesiae ( CodEp III p. 134, a. 1468). Indicatur nomen
a.
appositione.
b.
gen.
explic.
c.
prp.
in :
AKapSąd III p. 180 (a. 1514) : extra o-um in Nur.
d.
adi.
,
v.
gr. Czyrwenense (
AKapSąd III
p. 183, a.
1515)
, Gdanense (
Lites (Ch) I
p. 25, a.
1320),
Lanciciense (
AKapSąd II
p. 61, a.
1425)
, Trebnicense (
),
Warschoviense (
ArPrawn V
p. 515, a.
1517).
II.
gród, miejscowość
ufortyfikowana o charakterze obronnym,
warownia; locus munitus,arx
GALL p. 127, v. 7: oppidani ... si sui eos non iuvarent, in potestatem hostium et o-um et se darent.
Ib. p. 133, v. 19: predam ... et homines et etiam tentoria circa o-um acquisivit caesar.Ad rem cf. Bardach, Historia państwa i prawa I p. 119.