Ogólne
Pełne hasło
Więcej

DILABOR

Gramatyka
  • Formydilabor, delabor
  • Etymologiałacina starożytna
  • Odmiana -i, -psus sum
Znaczenia
  • I.
    • 1.
      • a. discurrere, diffugere.
        • α. abl.
        • β. + ad
        • γ. acc.+ in
      • b. aufugere, effugere (saec. XV—XVI)
    • 2.
      • a. labi, praeterire, evanescere, abire.
      • b. evanescere (saec. XV)
      • c. diffundi, labi, fluere
  • II. transl.
    • A. deferri, adduci, labi, incidere in aliquid (mali)
      • 1.
      • 2.
    • B. averti ab aliqua re (bona)

Pełne hasło

DILABOR s. DELABOR, -i, -psus sum
  • F.
  • Th.
  • Bl.
  • S.
I.
1. de hominibus
a. rozpraszać się, rozpierzchać, rozchodzić; discurrere, diffugere. Additur
α. abl.
β. ad :
DŁUG. Hist. I p. 339 : rex certior factus ... hostes ad tuendas munitiones d-sos esse (cf. ib. p. 455: cunctis ... ad induendum arma d-sis).
γ. in c. acc. Eodem sensu meton.
DŁUG. Hist. V p. 520 : quos Bohemos in diversas voluntates esse d-sos agnoverat.
b. uciekać; aufugere, effugere (saec. XV—XVI).
Constr. sq. abl.
2. de rebus
a. de tempore eisque, quae in tempore fiunt: przemijać, niszczeć, ginąć; labi, praeterire, evanescere, abire.
Praec. in arengarum formulis
KodWp I p. 32 (saec. XIII) : ea, que geruntur in tempore, in processu temporis d-untur.
KodPol I p. 131 (a. 1289) : facta et ordinaciones hominum, ne a posterorum noticia labantur cum tempore d-nte [etc. (ita saepius]).
b. znikać, cofać się; evanescere (saec. XV).
Constr. sq.ab.
c. rozlewać się, płynąć; diffundi, labi, fluere
( saec. XVI). Constr. sq. abl. Sed etiam in imagine de hominibus (e Vlg. II Reg. 14, 14: omnes morimur et quasi aquae dilabimur in terram)
KodMp II p. 99 (a. 1255) ; PommUrk II p. 320 (a. 1276) et saepius. Huc spectat glossa Pol.
RFil XXV p. 153 (saec. XV med.med) : quasi aqua d-imur «rosplywamy».
II. transl. et in imagine (interdum confundi videtur c. verbo delabendi).
A. wpaść, popaść w coś (złego); deferri, adduci, labi, incidere in aliquid (mali).
1. de hominibus. Glossa Pol.
RFil XXV p. 153 (saec. XV med.med) : d-imur «vpadamy» ad ignorandam «w nyevmyenye».
2. de rebus.
Praec. in arengis diplomatum, v. gr.
KodWp I p. 33 (saec. XIII) : quoniam acta hominum de facili in oblivionis voraginem d-untur etc.
Item
in oblivionis profundum ( KodPol I p. 25, a. 1221) , ab (de) hominum notitia, memoria ( DokWp p. 346, a. 1283 et passim ). Occ. przypaść; alicui evenire, obvenire
PommUrk VII p. 319 (a. 1329) : si neglexerint, collacio eiusdem altaris ad nos illa vice d-etur.
Constr. ad
1—2:
a. sq. ab (de).
b. sq. ad.
c. sq. in c. acc.
B. (sq. ab) odwrócić się od czegoś (dobrego); averti ab aliqua re (bona).
N.
a spe i. q. cadere
DŁUG. Hist. II p. 11 : repudium precum suarum ... passi, ab omni spe retinendi sortes suas d-untur.
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)