Ogólne
Pełne hasło
Więcej

CAULIS

Gramatyka
  • Formycaulis
  • Etymologiaa. 1511 : caules salsas, a. 1559 : pro servandis caulis et rapis.
  • Odmiana -is
  • Część mowyrzeczownik
  • Rodzajmęski
Znaczenia
  • I. propr. medius frutex plantarum, surculus, scapus.
  • II.
    • 1. Brassica oleracea Linn.
    • 2. + agrestis Clematis erecta All.

Pełne hasło

CAULIS, -is m.
  • F.
  • Th.
  • B.
  • A.
  • N.
[generis f. certe ex Pol. kapusta f.
RachJag p. 38 (a. 1390) : caules acide.
ArHist XI p. 415 (a. 1421) : caules nigras.
Visit. p. 22 (a. 1511) : caules salsas, ita saepius. abl. pl. caulis:
StPPP II p. 206 (a. 1415) : in ... nucibus, piris, pomis ... caulis ... et alijs fructibus in ortis seminatis.
Visit. p. 645 (a. 1559) : pro servandis caulis et rapis.] nat.
I. propr. łodyga rośliny; medius frutex plantarum, surculus, scapus.
Praec.
pęd kapuściany; germen brassicae
RachJag p. 43 (a. 1390) : c-es dicti «odrosly».
Cf. CABUCIUM CALAPUTIUM.
II. per synecdochen
1. kapusta warzywna; Brassica oleracea Linn.
N. glossam Pol.
RFil LIII p. 65 (a. 1460) : c-is «capusta».
Cf. item GLb p. 18 .
Distinguitur
a. albus domesticus kapusta głowiasta; varietas capitata
RachKr p. 377 (a. 1471) : albos c-es domesticos dedi de celario.
Cf. RachJag p. 258 (a. 1393).
Eodem sensu
viridis :
RachKr p. 376 : dedi c-es virides.
Cf. GLr I p. 177 . b. Romanus brzoskiew; varietas viridis (acephala) GLr I p. 177 et 180.
Eodem sensu
niger :
RachJag p. 230 (a. 1393) : pro c-bus nigris.
Cf. ArHist XI p. 415 (a. 1421). Indicatur a. status, habitus crudus ( RachJag p. 569, a. 1412) , iuvenis ( ib. p. 239 , a. 1394) , recens ( RachBon II p. 50, a. 1545) . b. modus macerandi acetuosus ( MPH V p. 848, a. 1473) , acidus ( RachJag p. 260, a. 1393 et saepius), compositus ( ib. p. 230, a. 1393) , salsus ( Visit. p. 22, a. 1511).
2. agrestis roślina zwana w staropolszczyźnie łominos; Clematis erecta All. GLr I p. 167 .
Tło: rękopis Rps 3007 III (XV wiek), Źródło: polona.pl
ISSN 2300-5742, 2 / 2014 (1 VI 2014 r.)